El canvi climàtic és un tema seriós, urgent, global i ètic

Dipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona, celebra aquest 2018 el seu desè aniversari, i per tal de commemorar l’efemèride, ha programat tres xerrades per reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb la salut, una d’elles relacionada amb el canvi climàtic

El passat 10 de maig a l’auditori Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Dipsalut va dur a terme una xerrada a càrrec del Dr. Humberto Llavador, professor d’economia de la UPF, sota el títol “Canvi climàtic, sostenibilitat i salut”. El Doctor va introduir al públic assistent, quina és la situació actual del canvi climàtic amb arguments i xifres contrastables. Va exposar la clara tendència a l’augment descontrolat de la concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera, utilitzant els càlculs de l’Observatori de Mauna Loa (Illes Hawaii), i com aquest escenari és totalment nou i alhora imprevisible, ja que fins al moment, encara no s’han trobat indicis que en un passat remot del planeta, s’arribés aquests límits desorbitats.

Les conseqüències de l’escalfament planetari, per bé que són conegudes, també són imprevisibles, malgrat que hi hagin estudis que mostrin un horitzó molt pessimista. El Dr. Llavador va remarcar que si no es posa fre al ritme emissor de CO2, a finals de l’actual segle la temperatura del planeta augmentarà de mitjana 4,5ºC, amb el corresponent augment de la fam a l’Àfrica i a l’Àsia per les males collites, un increment en nombre i en contundència dels desastres meteorològics, una pujada del nivell del mar i un canvi de la corrent atlàntica que afavorirà el desgel dels pols.

Pel què fa a la salut pública, el Doctor va enumerar estudis de diferents equips científics d’arreu del món, on conflueixen que l’augment de la temperatura incidirà directament a la mortalitat, amb un clar augment especialment en les onades de calor, més successives i duradores. També hi haurà una pèrdua de productivitat econòmica i un retrocés en aspectes socials, tant curiosos com l’auge del vocabulari vulgar a les televisions, les violacions, els conflictes civils i la immigració. Llavador alerta que tot el món està en risc i que els costos directament imputables a la salut, a causa del canvi climàtic, suposaran entre 2 i 4 bilions de dòlars l’any 2030, o una altra xifra, es calculen que hi hauran 250.000 defuncions addicionals a l’any a causa de quatre factors que hi estaran estretament lligats: la malnutrició, la malària, la darrera i l’exposició a la calor.

El Doctor posà a sobre la taula que el canvi climàtic no té aturador, però va proposar una solució: mitigar-ne els seus efectes mitjançant la disminució dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Considera que el canvi climàtic és un tema seriós, urgent, global i ètic, i a més intergeneracional i intrageneracional. És així perquè té efectes a les generacions posteriors a la nostra i també entre països diferents. Però de tots aquests aspectes, en va ressaltar la paraula “ètica”.

Llavador va considerar que els humans naixem de forma arbitrària als llocs, i això no ha de ser un impedient perquè tots tinguem el mateix nivell de vida saludable. Si es mira des de la vessant ètica, si qui contamina més ho fa menys, pot ajudar a reduir la desigualtat entre societats. I posà sobre la taula la xifra de l’1%: amb una taxa de creixement mundial de l’1%, es podria mantenir el progrés econòmic, reduir les desigualtats entre països i mitigar el canvi climàtic. Aquesta carambola és factible i es pot dur a terme, malgrat semblar una utopia. I això ho va deixar clar amb la sentència que donava per finalitzat l’acte: el canvi climàtic i el creixement econòmic; no es pot discutir un sense fer referència a l’altre.