Els reptes de l’adaptació del canvi climàtic al Mediterrani

El dimarts 24 d’abril, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, ATC-SIG va assistir al Workshop internacional “Adaptant la Mediterrània al canvi climàtic: agricultura, aigua i boscos”, organitzat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) sota el projecte Life Medacc

Gran assistència a la jornada de presentació de resultats del projecte Life Medacc a Barcelona. El públic assistent va ser rebut amb la benvinguda per part del director de l’OCCC, Salvador Samitier i seguidament la ponència de la Marta Subirà, Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que va posar sobre la taula les dificultats que ha tingut la nova Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, a causa de la seva impugnació i posterior desbloqueig que permetrà, ara sí, tirar endavant amb la Llei, tot esperant el pronunciament final per part del Tribunal Constitucional.

El següent ponent, Cristos Xiloyannis, professor de la Universitat de Basilicata, posà de manifest que el clima ja ha canviat i la vegetació en nota els seus efectes. Explicà que avui en dia no es pot frenar l’avanç del canvi climàtic però se’n poden mitigar els seus efectes. Segons va exposar el ponent, la tendència és que les seves fulles romandran més temps als arbres, cosa que comportarà un allargament de l’estat latent, i com a conseqüència, necessitaran més aigua per sobreviure. No obstant, això entra en total contradicció amb les projeccions climàtiques, en que es pronostica un augment de les temperatures, un augment de la sequera per la minvant precipitació, i també un augment de l’evapotranspiració. L’escenari que es preveu serà bastant pessimista i el ponent destacà la necessitat d’adaptar el medi a aquesta situació, mitjançant l’augment de la capacitat de retenció d’aigua del sòl. Aquesta mesura d’adaptació s’aconseguiria amb l’augment de la matèria orgànica del sòl, que provocaria una disminució de l’escorrentia superficial i l’erosió. A part, un sòl ric amb matèria orgànica n’augmentaria la seva biodiversitat i seria un clar emmagatzemador de CO2, totalment el contrari d’un sòl erm, que es un clar emissor.

Joaquín Andreu, de la Universitat Politècnica de València fou el següent ponent que explicà les tècniques d’adaptació a la sequera a la conca valenciana. Destacà l’aplicació de mecanismes de retenció d’aigua pel consum humà i el cultiu de regadius des de temps immemorials. I amb escenaris poc optimistes any rere any, s’ha passat de la construcció de sèquies i grans embassaments, a plantes dessaladores i de regeneració d’aigua, per tal de mantenir els nivells òptims de subministrament d’aigua.

“Respostes dels boscos mediterranis al canvi climàtic: reptes científics i de gestió”, va ser la ponència que Fernando Valladres del CSIC de Madrid, que la centrà en les causes del defalliment i posterior mortalitat dels boscos. A causa de les condicions adverses que ja s’estan donant i que s’accentuaran a un futur no gaire llunyà a causa dels efectes del canvi climàtic, els boscos presentaran una fallada hidràulica que provocarà que el seu llindar de tolerància cada cop sigui menor. Va exposar que les sequeres severes són molt més perjudicials que les sequeres extremes puntuals, però la capacitat de resiliència els boscos continua essent molt alt, malgrat que s’estigui a la vora del punt de no-retorn.

Tot seguit, Sergio M. Vicente, de l’Instituto Pirenaico de Ecología-CSIC, va fer un ampli resum dels resultats i conclusions del projecte Life Medacc, centrat en el comportament de les conques de la Muga, el Segre i el Ter. Va coincidir amb les preocupacions i els escenaris pessimistes que els anteriors ponents varen plantejar i va presentar els resultats del projecte Life Medacc. Aquests mostren de quina manera l’adaptació pot reduir la vulnerabilitat dels sistemes naturals i de les activitats socioeconòmiques als impactes del canvi climàtic, a part de quins són els costos econòmics i ambientals associats en l’adaptació o no d’aquestes mesures d‘adaptació.  El projecte, que ha ajudat al desplegament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC 2013-2020), deixa palès que el clima ja ha canviat i que el canvi climàtic avança imparablement.

Finalment, una taula rodona en experiències d’adaptació per tal de posar la teoria a la pràctica, va tancar el Workshop. Teresa Baiges del Centre de la Propietat Forestal, Laia Batalla de l’Escola de Pastors, Jordi Muntaner de GeoServei, Marta G. Ribera de la Universitat de Vic, i Helena Valent del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, varen explicar les seves experiències professionals sobre quins projectes havien abanderat a la seva empesa o institució per l’adaptació al canvi climàtic. Precisament l’Helena Valent, responsable de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que va explicar que l’ens altempordanès va realitzar un Pla d’Adaptació del Canvi Climàtic, que precisament va ser elaborat fa pocs mesos per membres d’ATC-SIG.