Els sòls agrícoles juguen un paper clau per a la mitigació del canvi climàtic

A la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, el passat dijous 7 de juny es va dur a terme la jornada tècnica “El carboni orgànic dels sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya”

La jornada, carregada d’experts en la matèria i amb un nombrós públic assistent i centrada a l’entorn del canvi climàtic i els sòls agrícoles, va ser organitzada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA), el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS) i amb el patrocini d’Eurofins.

L’objectiu de la jornada va ser el de posar sobre la taula la importància dels sòls agrícoles com a embornal de carboni, el paper que juga en la mitigació del canvi climàtic i en les possibles actuacions de futur per tal d’incidir en la protecció del sòl com a recurs. Jordi Sala, president de l’ICEA va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents fent referències a totes les cimeres, acords i convencions que s’han anat realitzant al llarg de les últimes dècades per tal de millorar la qualitat mediambiental del planeta. Va destacar que actualment l’horitzó a aconseguir és l’objectiu 20/20/20 a l’any 2020: reduir els gasos d’efecte hivernacle un 20%, estalviar un 20% el consum d’energia mitjançant una major eficiència energètica, i promoure les energies renovables fins al 20%.

Seguidament, va prendre la paraula l’Iñaki Gili, de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), que va destacar la oportunitat de mitigació del canvi climàtic que tenen els sòls, com a magatzem més gran de carboni terrestre. No obstant, va afegir que les males pràctiques agrícoles com la sobrefertilització o una agricultura massa intensiva, provoca una degradació del sòl, fa que sigui molt menys productiu i disminueixi la capacitat d’absorció que té com a embornal de carboni, i com a conseqüència, ajudi a incrementar els efectes del  canvi climàtic. Gili també va fer referència als acords de París i a la iniciativa internacional “4%₀ (quatre per mil)”, que es basa en demostrar que l’agricultura, especialment els sòls agrícoles, poden desenvolupar un paper determinant per a la seguretat alimentària i el canvi climàtic. La iniciativa considera que amb una taxa de creixement anual de reserves de carboni al sòl d’un 0,4% (un 4%₀ l’any), permetria aturar el creixement de la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera relacionada amb activitats humanes. Va tancar la seva  ponència opinant que es necessiten més mapes de carboni al sòl, uns mecanismes normalitzats d‘estimació de carboni i tenir molt clar que les reduccions de carboni brillen per a la seva immediatesa temporal.

Tot seguit, l’Emili Ascaso de l’Àrea de Recursos Geològics de l’ICGC, va presentar la Base de Dades i el Sistema d’Informació dels Sòls de Catalunya (el Portal Geoíndex), a banda dels serveis que ofereix aquest servei públic, com són l’elaboració de mapes geològics de diferents punts de la geografia catalana. Un cop acabat, va prendre-li el relleu la Immaculada Funes, de l’IRTA, que va presentar el Mapa de carboni en els sòls agrícoles de Catalunya (0-30 cm). Va detallar tots els passos previs per tal d’arribar a la publicació del mapa digital, a través d’un recull d’estocs de carboni corresponents als primers 30 centímetres dels sòls agrícoles, a partir de la informació descriptiva i analítica d’uns 7.000 perfils dels darrers 35 anys. Gràcies a aquest mapa, es millorarà el coneixement de les reserves de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya  i es podran definir estratègies de mitigació del canvi climàtic relacionades amb la gestió agrícola i del paisatge.

Pere Rovira, cap del Grup de Sòls i Adobs del CTFC, va explicar a la seva ponència les dificultats i els reptes dels estocs de carboni als sòls. Va destacar la gran quantitat de perfils d’estocs de carboni orgànic emmagatzemats, però molts amb mancances de dades essencials que fan que es descartin per l’estudi. Creu que l’origen de les dades és el factor limitant de la qualitat, i per això va demanar unes bases de dades completes, extenses i actualitzades per tal que treballar amb condicions i poder elaborar treballs molt més acurats i fidedignes a la realitat. Va concloure que malgrat que ja es publiquin mapes de segrest de carboni, cal millorar-los dia rere dia.

A continuació, Josep M. Alcañiz, investigador del CREAF, va centrar la seva ponència en com segrestar el carboni orgànic al sòl. Alcañiz va destacar que per tal de dur-ho a terme, cal mantenir l’agricultura de conservació, disminuir la sobrefertilització, conservar la reserva fent una bona gestió agrícola, ramadera i forestal, i plantejar-se la possibilitat del canvi d’usos i cultius del sòl. A part, va incidir en què el sòl té una capacitat limitada d’absorció de carboni i es pot arribar a saturar. I finalment per acabar la jornada, es va desenvolupar una taula rodona sobre com el carboni orgànic del sols agrícoles és una eina per a la mitigació del canvi climàtic. Diferents experts i representants d’empreses organitzadores de la jornada, varen respondre preguntes dels assistents sobre aquesta matèria.